Nou equip de govern i noves regidories a Sant Cebrià de Vallalta 

Isabel Vico, de Junts per Catalunya, i Javi Agulló, de la CUP, s’incorporen com a nous regidors de l'equip de govern, que ha creat la regidoria de Llengua Catalana (la portarà Anna Rodón), d’Habitatge (la portarà el mateix Agulló) i ha canviat la denominació de la regidoria d’Urbanisme per “Ordenació del territori”

Aquest mes d’abril el consistori de Sant Cebrià de Vallalta ha patit alguns canvis pel que fa a l’equip de govern i les regidories. Per una banda, Isabel Vico, de Junts per Catalunya Sant Cebrià, que ja havia estat regidora de govern en l’anterior mandat, s’incorpora com a nova regidora del partit, en substitució de Jordi Marqueño, que ha deixat el consistori per ocupar la plaça de gerent del Consell Comarcal del Maresme. Vico portarà les regidories d’Esports, Comunicació i Barri Casc urbà i disseminats, a més de ser la 1a tinenta d’alcaldia.

Per altra banda, des del passat divendres, Javi Agulló de la Cup de Sant Cebrià, també s’ha incorporat a l’equip de govern. Així per primera vegada la CUP forma part del govern municipal de Sant Cebrià de Vallalta. Agulló portarà les regidories de Drets Socials, Habitatge, Transparència i Participació, a més de ser el tercer tinent d’alcaldia.

Els dos nous regidors van passar per Ràdio Sant Cebrià on van poder explicar les seves impressions i sensacions en aquesta nova funció:

Escolta aquí l’entrevista amb Isabel Vico
Escolta aquí l’entrevista amb Javi Agulló

Llengua Catalana, Habitatge i Ordenació del territori, noves regidories

Una de les novetats pel que fa a regidories és la creació de la regidoria de Llengua Catalana, que portarà la regidora Anna Rodón. Una nova àrea que té com a objectiu principal la promoció, preservació i foment de la llengua catalana dins del marc del seu àmbit d'influència. Aquesta regidoria, que forma part de l'estructura organitzativa de l’Ajuntament, està encarregada de diverses responsabilitats i activitats relacionades amb la llengua catalana. Algunes de les funcions són:
- Promoció de l'ús del català: Impulsar campanyes i iniciatives per fomentar l'ús de la llengua catalana en diferents àmbits de la vida quotidiana, com ara la comunicació administrativa, la cultura, l'educació i el comerç.
- Suport a activitats culturals en català: Col·laborar en l'organització d'activitats culturals, esdeveniments i festes en què la llengua catalana tingui un paper destacat. Això pot incloure teatre, música, literatura i altres expressions artístiques.
- Formació en català: Desenvolupar programes i cursos per a la formació en català, tant per als ciutadans com per al personal municipal, amb l'objectiu de millorar les competències lingüístiques i promoure l'ús correcte de la llengua.
- Col·laboració amb entitats lingüístiques: Establir col·laboracions amb altres entitats, com ara institucions educatives, associacions culturals i empreses, per afavorir la preservació i promoció de la llengua catalana.
- Atenció a la ciutadania en català: Assegurar que els serveis municipals es prestin en català i proporcionar atenció i informació als ciutadans en aquesta llengua.
- Gestió de recursos lingüístics: Vetllar per la correcta aplicació de les polítiques lingüístiques en àmbits com la senyalització, la comunicació institucional i la gestió dels recursos lingüístics disponibles.
- Desenvolupament de projectes específics: Engegar projectes específics destinats a enfortir la presència i el prestigi de la llengua catalana, com ara campanyes de sensibilització, concursos literaris o iniciatives de traducció.

En resum, la Regidoria de Llengua Catalana té la responsabilitat de vetllar pel bon ús i la promoció de la llengua catalana dins de l'àmbit municipal, amb l'objectiu de preservar la identitat lingüística i cultural de la comunitat local.

Una altre regidoria de nova creació és la d’Habitatge, una àrea municipal que es dedica a gestionar i coordinar les polítiques, programes i serveis relacionats amb l'habitatge dins del marc del municipi. Les funcions són les següents:
- Desenvolupament i implementació de polítiques d'habitatge: Elaborar i aplicar estratègies, plans i polítiques locals relacionades amb l'habitatge per abordar les necessitats i demandes de la comunitat. Això pot incloure l'accessibilitat a habitatges assequibles, la millora de l'habitatge existent i la promoció d'alternatives sostenibles.
- Gestió de programes d'habitatge social: Coordinar programes d'habitatge destinats a garantir l'accés a habitatges dignes per a aquelles persones i famílies amb recursos limitats. Això pot incloure l'aplicació de polítiques de subsidi, ajuts econòmics i altres mesures de suport social.
- Control i supervisió del mercat immobiliari: Vetllar pel bon funcionament del mercat immobiliari local, prevenint pràctiques especulatives i assegurant que hi hagi una oferta diversificada d'habitatges, incloent-hi opcions de lloguer i compra.
- Protecció dels drets dels inquilins: Implementar mesures per garantir els drets dels inquilins, com ara la regulació dels lloguers, el control de preus, i altres disposicions que protegeixin els interessos dels residents.
- Foment de l'habitatge sostenible: Promoure la construcció i la rehabilitació d'habitatges amb criteris de sostenibilitat ambiental, incentivant la eficiència energètica, l'ús de materials sostenibles i altres pràctiques respectuoses amb el medi ambient.
- Prevenció de l'exclusió residencial: Desenvolupar programes i accions destinades a prevenir i abordar situacions d'exclusió residencial, com ara desnonaments, i proporcionar assistència a les persones en risc de perdre el seu habitatge.
- Col·laboració amb altres entitats: Establir col·laboracions amb altres organismes, organitzacions no governamentals i empreses per abordar de manera més eficaç les qüestions d'habitatge i promoure solucions integrades.

En resum, la Regidoria d'Habitatge té com a objectiu principal millorar les condicions d'habitatge, assegurar l'accessibilitat i promoure un desenvolupament urbà sostenible dins del marc del municipi.

Per últim, s’ha canviat la denominació de la regidoria d’urbanisme per “ordenació del territori”, que reflecteix una àmplia perspectiva que va més enllà de les àrees urbanes i abraça la planificació i organització de tot el territori, tant urbà com rural. Aquesta transició respon a la reconeixença de la interconnexió entre els diferents entorns geogràfics, socials, econòmics i ambientals.
Aquests són els motius pels quals s’ha decidit canviar la denominació:
- Inclusió de zones rurals: L'ús del terme "ordenació del territori" amplia el focus més enllà de les zones estrictament urbanes, incorporant també les àrees rurals. Això reflecteix la importància de considerar tot el territori en les polítiques de desenvolupament.
- Sostenibilitat i medi ambient: La paraula "ordenació del territori" sovint es relaciona amb una visió més holística que incorpora aspectes de sostenibilitat i conservació del medi ambient, allunyant-se a vegades de la connotació exclusivament urbana associada a "urbanisme".
- Desenvolupament regional: El terme "ordenació del territori" també pot reflectir la preocupació per la planificació del desenvolupament regional, amb l'objectiu de distribuir equitativament els recursos i oportunitats entre diferents àrees geogràfiques.
- Complexitat dels processos: La planificació territorial sovint implica una gestió més àmplia i complexa, amb múltiples dimensions a considerar, com ara la planificació urbana, rural, la conservació dels espais naturals i la gestió dels recursos.

En resum, el canvi de "urbanisme" a "ordenació del territori" reflecteix una evolució en la comprensió i l'abordatge de les qüestions relacionades amb el desenvolupament del territori, incorporant una perspectiva més completa i integradora.