Aquest divendres, abans de la celebració de la revetlla de Sant Joan, rebrem la flama del Canigó, arribada des de Sant Cebrià del Rosselló. Sortirà a les 19:30 h, des de davant del restaurant Ca la Fina (Avinguda Maresme, 33), en Cercavila amb la Txacum i la secció infantil i de malabars de la Infernal de la Vallalta, fins al pavelló municipal on realitzaran un espectacle pirotècnic.
Tot seguit se celebrarà la revetlla de Sant Joan, amb l'encesa de la foguera, el sopar popular, que comptarà amb servei de bar i música amb DJ Kiko.
ELS ORÍGENS DE LA FLAMA DEL CANIGÓ El foc ha estat sempre un símbol en la vida de l’home. Els pobladors primitius dels països mediterranis i europeus ja veneraven les forces de la natura, i amb elles principalment el sol i el foc. Una d’aquestes celebracions ha estat transmesa de generació en generació, durant segles, i ha arribat fins avui. Es tracta de la celebració del solstici d’estiu, heretada dels primers pobladors de les nostres comarques, la qual consistia a festejar amb fogueres la nit més curta de l’any. Després d’uns quants segles, la celebració del solstici es transformà en els Focs de Sant Joan, una de les tradicions més populars de la comunitat catalana. L’any 1955 Francesc Pujade, vilatà d’Arles de Tec (Catalunya del Nord), inspirat pel poema “Canigó” de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva Flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’una mil·lenària tradició i les fogueres prenien un sentit social i col·lectiu. L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la frontera pel Coll d’Ares i arribà a Vic. Eren èpoques difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va estendre i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià . Actualment, aquest foc arriba també a les Illes Balears i a l’Alguer. El 22 de juny, com cada any des de 1963, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que es manté tot l’any encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà (El Castillet) i la pugen al cim del Canigó. Després de passar la nit vetllant la Flama, a trenc d’alba, inicien el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre els focs, fogueres i foguerons de la nit de Sant Joan. A Sant Cebrià de Vallalta, des de l’any 2012, la Flama del Canigó ens arriba directament del Rosselló. L’agermanament del nostre poble amb Sant Cebrià de Rosselló ha fet possible que, o bé perquè alguns cebrianencs/cebrianenques rossellonesos ens la porten, o bé perquè alguns cebrianencs/ cebrianenques de la Vallalta pugem a buscar-la, la Flama ens arribi per via directa des de la plaça del Castillet de Perpinyà. Text del CESC.
ELS ORÍGENS DE LA FLAMA DEL CANIGÓ
El foc ha estat sempre un símbol en la vida de l’home. Els pobladors primitius dels països mediterranis i europeus ja veneraven les forces de la natura, i amb elles principalment el sol i el foc. Una d’aquestes celebracions ha estat transmesa de generació en generació, durant segles, i ha arribat fins avui. Es tracta de la celebració del solstici d’estiu, heretada dels primers pobladors de les nostres comarques, la qual consistia a festejar amb fogueres la nit més curta de l’any. Després d’uns quants segles, la celebració del solstici es transformà en els Focs de Sant Joan, una de les tradicions més populars de la comunitat catalana.
L’any 1955 Francesc Pujade, vilatà d’Arles de Tec (Catalunya del Nord), inspirat pel poema “Canigó” de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva Flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’una mil·lenària tradició i les fogueres prenien un sentit social i col·lectiu. L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la frontera pel Coll d’Ares i arribà a Vic. Eren èpoques difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va estendre i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià . Actualment, aquest foc arriba també a les Illes Balears i a l’Alguer.
El 22 de juny, com cada any des de 1963, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que es manté tot l’any encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà (El Castillet) i la pugen al cim del Canigó. Després de passar la nit vetllant la Flama, a trenc d’alba, inicien el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre els focs, fogueres i foguerons de la nit de Sant Joan.
A Sant Cebrià de Vallalta, des de l’any 2012, la Flama del Canigó ens arriba directament del Rosselló. L’agermanament del nostre poble amb Sant Cebrià de Rosselló ha fet possible que, o bé perquè alguns cebrianencs/cebrianenques rossellonesos ens la porten, o bé perquè alguns cebrianencs/ cebrianenques de la Vallalta pugem a buscar-la, la Flama ens arribi per via directa des de la plaça del Castillet de Perpinyà.
Text del CESC.
